Després de deu dies explorant Namche Bazaar i els seus voltants, ha arribar l’hora de posar rumb a Pheriche, un altre poble de la regió de Khumbu, a l’est de Nepal. Namche ha estat la nostra llar durant més d’una setmana i això ens ha ofert l’oportunitat de conèixer l’Himalaya des d’un punt de vista únic, el d’una família apassionada de l’outdoor i la vida d’alta muntanya.
Namche Bazaar és la porta del Sagarmatha National Park i el poble amb la major població de la zona. Actualment hi viuen unes 5.000 persones, però cada any passen per Namche més de 40.000 turistes. Una de les coses que més ens impressiona d’aquest lloc és que només d’arribar-hi ja es poden apreciar les altes muntanyes que ens envoltaran durant tot el viatge, algunes d’elles amb més de 6.000 metres d’altitud.
Panorama Lodge, Namche Bazaar.
Emelie Forsberg ja coneixia el poble de Namche gràcies a viatges anteriors, però mai havia tingut l’oportunitat de gaudir-ne amb les seves dues filles. El cert és que ja tenia alguns amics i coneguts aquí i ha estat un plaer poder tornar a trobar-se amb ells. A més, al poble de Namche hi trobem l’única escola de la zona i això fa que hi hagi molts nens i nenes jugant als carrers. Quan ens veuen ens reben amb un somriure, i sempre estan disposats a interactuar i jugar amb nosaltres.
Durant aquests dies, Emelie i la seva família han pogut divertir-se, passejar i descobrir racons plens de caràcter: mercats, escoles, granges i molt més.
De fet, els horts i les granges locals han cridat molt l’atenció d’Emelie, perquè moltes de les hortalisses que es cultiven aquí són similars o iguals a les que ella cultiva al seu jardí a la Vall de Romsdal, a Noruega. Aquesta simple similitud ens ha fet pensar en quantes connexions existeixen entre els éssers humans malgrat viure a milers de quilòmetres i en àrees tan diferents del planeta.
La família pujant a Pheriche
“El paisatge a Namche és realment impactant. L’altitud d’aquestes muntanyes fa que tinguis respecte cap a elles però a la vegada vulguis pujar a dalt de tot”
Un altre aspecte que ha cridat l’atenció d’Emelie i Kilian en relació a l’última vegada que van estar aquí és la gestió dels residus. La gran afluència de turistes a Namche fa que els locals s’hagin trobat amb un problema seriós, el dels carrers bruts i plens d’escombraries. Per aquest motiu, el poble ha impulsat iniciatives que estan ajudant a lidiar amb tot això.
El projecte Carry Me Back ha estat creat per la fundació Bally Peak Outlook Foundation amb l’objectiu que cada persona que visita la zona pugui endur-se 1 Kg de residus en una bossa que la mateixa fundació facilita. Amb aquest gest, els turistes que visiten Namche contribueixen a recollir 80.000 Kg de residus del Parc Nacional de Sagarmatha. Aquesta fundació ha impulsat algunes iniciatives més relacionades amb el tractament de residus i estem desitjant conèixer-les per poder aportar el nostre granet de sorra.
Sagarmatha Next, Himalayan Museum and Sustainable Park, Namche Bazaar.
Demà ens desplacem fins a Pheriche amb Emelie, Kilian i tota la família. Per fer-ho, emprendrem un trekking de 20 quilòmetres i 1.400 m de desnivell positiu que ens portarà unes 7 hores, i en què també ens acompanyaran un sherpa i el seu cavall, l’encarregat de dur a Maj, la filla gran de Kilian i Emelie. Ylva-Li, la filla petita, per la seva banda, haurà d’arribar a Pheriche a la seva motxilla de porteig.
Pheriche és molt diferent a Namche: està a molta més alçada, compta amb molts menys serveis i hi ha molts menys turistes. De fet, la població és inferior a 30 persones. Aquest lloc sí que és nou per a Emelie i està realment il·lusionada per conèixer-lo.
Per arribar fins a Pheriche, ens espera un camí pedregós en què haurem d’enfrontar-nos al canvi d’altitud. Un cop allà, ens seguirem aclimatant per poder seguir convivint amb l’alçada i fer alguns viatges per la zona. Aquest cop, una mica més abrigats i molt més sols del que estàvem acostumats a Namche. Pheriche serà el nostre camp base i esperem poder establir una gran relació amb les persones que hi viuen. Al cap i a la fi, res seria el mateix sense elles.
Vista de Namche Bazaar.
1/6
2/6
3/6
4/6
5/6
6/6
“Em fascinen l’aïllament i la tranquil·litat que proporcionen els llocs recòndits tan allunyats dels grans pobles i les grans ciutats”
Les curiositats de la nostra experiència
NNormal a l’Himalaya
Sabies que Sherpa no és el nom d’una professió sinó un cognom?
De fet, aquest cognom nepalí fa referència a una de les ètnies que habiten l’Himalaya, tot i que degut al seu paper significatiu com a guies de muntanya, aquesta paraula s’utilitza erròniament per fer referència a qualsevol tipus de guia. Altres de les ètnies o castes que trobem aquí són, per exemple, els Thakali o els Jirel, tot i que existeixen al voltant de 120 castes diferents.
Tips culturals a la carta d’un restaurant
Alguns hàbits, comportaments o costums de les regions nepalís són totalment nous pels qui visiten l’Himalaya com a turistes. Potser per aquest motiu, en alguns llocs públics com hotels o restaurants, els locals aprofiten per donar alguns tips culturals als seus visitants. Aquesta setmana, per exemple, ens hem trobat amb consells com aquest a la carta d’un restaurant:
“Don’t forget to smile back and try to remember the Sherpa word for thank you, which is Thuche Thuche” - “No oblidis tornar el somriure i procura recordar la paraula Sherpa per donar les gràcies, que és Thuche Thuche”.
Kjerag
La nostra sabatilla de màxim rendiment
Discover Kjerag
Subscriu-te si vols ser el primer de llegir el proper capítol d’aquesta aventura!
Inscriure’s aquí
Llegeix l'anterior capítol
Photography: Julien Raison
Comparteix
Les teves sabatilles NNormal venen amb regal!