Allà l’esperaven 15 cims, inclòs el Norman’s 13, la resposta de Sierra Nevada al Nolan’s 14 de Colorado. En Kilian el va descriure com el seu tram preferit: un equilibri perfecte entre bellesa i duresa, dies sencers sense veure ningú, només llacs, roca i cel. Després d’assolir el White Mountain, un dels cims icònics de Califòrnia, va enfilar cap al nord. Van ser dues llargues jornades en bicicleta creuant Nevada i Califòrnia fins al Mount Shasta, el cim número 71, on va patir el que ell mateix va descriure com “un dels tres vents més esbojarrats que he viscut mai en una muntanya”, amb sensació tèrmica de -20 °C al cim.

Després de recórrer Oregón en bicicleta, el projecte va culminar a Washington, on en Kilian es va enfrontar al Mt. Rainier. Amb aquesta ascensió va tancar el cercle del seu viatge, completant la llista de cims de més de 4.200 m amb la seva pròpia força.

Per a en Kilian, no ha estat ni una cursa ni un intent de rècord, sinó el seu repte més exigent i amb més propòsit fins ara: una història de resiliència, imaginació i respecte pels paisatges que ens formen. Connectant els cims i les valls de 72 muntanyes amb el seu propi esforç, ha redefinit allò que és possible i ens ha recordat per què ens movem per les muntanyes.