Emelie Forsberg:
Al compàs de la maternitat

Primer de tot, l’enhorabona pel naixement de la teva tercera filla.

Emelie: Gràcies!

Com t’has sentit, físicament i emocionalment, després del part?

Molt bé. El dia a dia amb les tres nenes m’ha portat un nou ritme de vida sorprenentment tranquil. Ja començo a tenir ganes de tornar a entrenar i em començo a sentir preparada, la qual cosa, suposa un canvi agradable després d’aquestes setmanes de tanta calma. Emocionalment, estic en un bon moment. El bon temps m’hi ha ajudat, hem tingut una setmana de sol i hi ha bones previsions per a les dues següents, i sens dubte això aixeca els ànims.

Com vas preparar el cos i la ment per afrontar el part?

Vaig intentar no posar-hi massa expectatives. He après que tenir la ment oberta ajuda molt. Conec molt bé el meu cos, i tenia la sensació que, mentre no hi hagués complicacions, les coses anirien bé. A la recta final de l’embaràs vaig prendre la decisió conscient de fer la baixa per maternitat ben feta, cosa que no havia fet abans. Aquest canvi de mentalitat em va ajudar a relaxar-me i vaig poder descansar. Els meus patrocinadors ja sabien que em prendria els tres primers mesos amb molta calma, i això m’ha permès gaudir plenament d’aquest moment amb la família.

Havies establert algun límit a l’hora del part, com per exemple, no alleujar el dolor?

En absolut. Soc molt flexible amb aquestes coses. No vaig preparar un pla de part amb regles estrictes perquè prefereixo prendre les decisions segons com vagi evolucionant el moment. No hauria tingut cap problema si hagués necessitat alleujar el dolor, es tracta de saber escoltar el cos.

Encara pots deixar que el dia a dia vagi fluint, o ja hi ha compromisos professionals que hi han interferit?

Fins ara, he pogut gaudir molt d’aquests tres mesos. Vull regalar-me un últim mes de calma, però ja em sento amb més energia i tinc la necessitat de fer més coses. A poc a poc, estic tornant a entrenar i a gestionar la logística amb en Kilian. Ahir vaig fer una sessió de tres hores, i evidentment, això s’ha de planificar. Intento que hi hagi un equilibri entre els dies més atrafegats i els més tranquils, com avui, que tinc menys feina i passaré la major part del dia amb la Lo.

La logística la planifiqueu amb temps, o us aneu organitzant sobre la marxa?

La logística la portem tots dos molt bé, no és una cosa que ens amoïni. El que realment volia evitar durant aquesta baixa per maternitat és l’estrès que comporta la logística dels entrenaments: donar el pit, coordinar els horaris, etc. Tot i això, amb tres filles, un gos i un gat, la logística simplement forma part de la vida.

Ara que estàs vivint l’experiència de ser una atleta d’alt nivell i mare de família nombrosa alhora, quins coneixements creus que has après?

Crec que ja he après moltíssim. De vegades rebo missatges, especialment de mares, per demanar-me consell. M’alegra poder compartir el que he après fins ara, i sé que la meva experiència i el meu punt de vista continuaran evolucionant.

Quin creus que és l’obstacle més gran per arribar a tenir aquesta mentalitat?

En el meu cas, em va costar molt fer aquest canvi de mentalitat i arribar a pensar que “només” el fet d’estar amb la nena ja era suficient. El teu entorn també hi té un paper important: els amics, la família i el ritme de vida que t’envolta.

Com ha canviat la dinàmica de família amb l’arribada de la vostra tercera filla?

Ha sigut increïblement positiu. Les dues grans han madurat moltíssim, són més independents, dormen tota la nit d’una tirada, i són molt dolces amb la seva germaneta. És com si, pel fet de ser cinc, s’hagués creat una nova harmonia a casa.

Creus que aquesta harmonia facilita el fet de trobar temps per entrenar-te?

Potser sí. Si tot fos més caòtic, possiblement, la necessitat de sortir a córrer seria més gran. Però, en general, sí, un ambient tranquil hi ajuda moltíssim.

A l'anterior entrevista havies mencionat que és molt important prevenir les lesions durant la recuperació postpart. Com ho has treballat des del punt de vista físic i emocional?

He anat amb molt de compte. Vaig fer molts entrenaments de força i vaig anar augmentant progressivament el volum. Mentalment, he intentat no pressionar-me, no tinc la intenció de guanyar cap cursa aquest estiu. Aquesta mentalitat em permet entrenar de manera segura i sostenible.

Portes un registre quan surts a córrer? O corres sense centrar-te en les dades?

Sí que porto el rellotge, bàsicament per monitorar la freqüència cardíaca i el progrés. Però encara no corro per terreny pla, només faig senderisme o troto lentament a les pujades, per no interferir en la recuperació del sòl pelvià. Encara és molt d’hora, prefereixo anar amb compte.

En què vas notar més canvi durant la teva primera sessió d’entrenament després del part?

Em sentia en baixa forma, però era molt normal. La meva freqüència cardíaca augmentava molt ràpidament. És el que s’espera quan no estàs en plena forma. Tot i això, la meva variabilitat de la freqüència cardíaca va anar millorant ràpidament, això em va encoratjar i va ser important per a la recuperació.

La primera ruta que vas fer va ser un fet simbòlic o planificat que esperaves des de feia molt de temps? Com per exemple, aquella primera cervesa o aquell menjar que esperes amb delit després de l’embaràs.

(riu) No gaire. Coneixem una ruta que també es pot fer amb telefèric; aquell dia, en Kilian hi va pujar amb les nenes i ens vam trobar tots a dalt, va ser molt bonic. Però hi ha un sender nou de 30 quilòmetres a la vall veïna que tinc moltes ganes de fer. M’esperaré fins a l’estiu, quan em senti preparada.

Creus que el teu cos t’ho dirà o serà el registre de dades el que t’indicarà que ja estàs a punt per a aquest tipus de reptes?

Totes dues coses. Començaré amb tirades curtes per terreny pla, potser dos minuts corrent i un minut caminant, i gradualment incrementaré la durada i la velocitat. Deixaré que sigui el meu cos el que em vagi guiant.

El Kilian va dir, molt abans del naixement, que organitzaria la seva temporada segons les necessitats familiars. Això és un cas únic en l’esport d’elit. Com vau prendre aquesta decisió?

Prevèiem que la Lo arribaria abans de la seva cursa, i així va ser. Però si no hagués estat així, o si les coses s’haguessin complicat, no hi hauria anat. Vam prendre aquesta decisió junts. La meva mare també va venir, cosa que va suposar una gran ajuda.

Per a tu, què és més imprescindible per sentir-te bé i equilibrada en aquest moment?

Ara mateix, el que necessito és mantenir-me en aquesta bombolla de maternitat i calma una mica més. Aquesta experiència està essent diferent de les altres dues, potser perquè és una etapa de la vida diferent, o perquè ja és la tercera. Ja no dono per descomptat el fet de poder entrenar, però és genial quan ho puc fer sense estrès. L’entrenament de força és fàcil de compaginar, fins i tot amb un nadó, i m’ajuda a centrar-me.

La natura, evidentment, juga un paper important en la vostra vida de família. Com els expresseu aquesta connexió, a les vostres filles?

Ens sentim afortunats, només hem d’obrir la porta i sortir a fora. Les nenes ens acompanyen a passejar el gos, i cada cap de setmana fem petites excursions tots junts. S’ha convertit en una rutina que els encanta. La gran manifesta molta curiositat, se sap noms d’ocells, tot li crida l’atenció i fa una pila de preguntes. Creiem que és molt important acompanyar-la en aquesta curiositat.

També parleu amb elles dels problemes mediambientals i el canvi climàtic?

Sí, d’una manera adequada per a la seva edat. Per exemple, si els fan gràcia les sabatilles d’esport amb llums que pampalluguegen (riu) els expliquem l’impacte mediambiental que suposa fabricar-les. També els parlem sobre el malbaratament del menjar o l’aigua. Són petites, però intentem respondre honestament totes les preguntes que tenen, per despertar la seva consciència d’una manera natural.