Tomir 2.0 disponible ara. Fes la teva comanda!

Stories / maig 2023
Una aventura NNormal a l’Himàlaia

Family above all
Setmana 4

Entrenar a més de 4.300 m d’altitud, amb Emelie Forsberg

Descobreix l’outfit de l’Emelie

Tots els productes de dona

18. Maig 2023 / Pheriche, Nepal

Avui ja fa tres setmanes que vam arribar a Nepal i la veritat és que ja ens sentim com a casa vivint a l’Himalaya. Durant aquests dies ens hem acostumat a dormir en tot tipus de refugis, lodges i tendes, i poc a poc convivim millor amb les temperatures fredes amb les que ens estem trobant a Pheriche.

Un altre dels costums que hem adquirit vivint a més de 4.300 m d’altitud és la de comprovar la nostra saturació d’oxigen en sang, la qual cosa fem cada matí només d’obrir els ulls i sortir del nostre sac de dormir. Ho fem amb un pulsioxímetre, un dispositiu en forma de pinça que es col·loca en un dels dits de la mà, per assegurar-nos que estem bé i evitar qualsevol principi d’edema degut a l’alçada. És ben cert que tots hem integrat aquest hàbit matutí a la nostra rutina, també Ylva-Li i Maj, les filles d’Emelie i Kilian.

El nivell normal de saturació de l’oxigen en sang per a un ésser humà és del 95% al 100%. Quan la saturació es troba per sota del 90%, el cos pot produir hipoxemia, i un dels seus símptomes més clàssics és la dificultat per respirar. Per sort, cada dia ens hem aixecat amb els nivells de saturació controlats i hem pogut seguir amb el nostre viatge per la regió nepalí de Khumbu. Suposo que els nostres canvis progressius d’altitud han ajudat a que el nostre cos s’hagi aclimatat millor.

Instal·lats a Pheriche, a 4.371 m d’altitud

El fet d’haver-nos instal·lat a Pheriche durant uns dies ens ha permès descobrir el seu entorn amb calma, aclimatar-nos perfectament a l’alçada i explorar infinitat de senders des dels quals es poden observar cims realment imponents. Emelie Forsberg assegura que aquesta zona és fins i tot millor del que havia imaginat abans d’emprendre aquest viatge.

“Estar en un mateix lloc durant uns dies m’està donant molta pau. Estic entrenant i passant temps amb les meves filles. Què més puc demanar?”

Emelie Forsberg

Haver viatjat aquí amb les seves filles l’ha ajudat a conèixer l’entorn des d’una perspectiva totalment diferent. A través dels seus ulls tot es torna encara més especial, i cada racó té alguna cosa sorprenent en què fixar-nos.

A Pheriche, ens estem trobant amb temperatures que oscil·len entre els -15 i els 5 graus centígrads, de manera que agraïm enormement qualsevol raig de sol. Quan els dies són assolellats, aprofitem per passejar i fer petites excursions a prop d’on estem allotjats, cosa que ens ha permès veure el pas del riu Tsola i gaudir de paisatges increïbles amb la família d’Emelie i Kilian.

El repte d’entrenar per sobre de 4.000 m

Els senders que rodegen el poble de Pheriche són secs i rocosos, i conviden a córrer. A més, les muntanyes que veiem al nostre voltant estan cobertes de neu i això ho fa tot molt més interessant.

L’entrenament d’Emelie no és l’objectiu principal del viatge, però és conscient que a la tornada l’esperen alguns reptes importants. El primer d’ells, el campionat mundial de Trail a Innsbruck, el 6 de juny. Així, l’Emelie està aprofitant les condicions climàtiques i de terreny per no deixar enrere la seva preparació física i, com no, per divertir-se en senders que són totalment nous per ella.

“No tinc un pla d’entrenament, simplement vull anar veient com respon el meu cos a l’alçada i divertir-me explorant l’entorn”

Quan comença el dia i després de medir la saturació d’oxigen en sang, Emelie esmorza amb la seva família i comprova les condicions meteorològiques per decidir si vol sortir a córrer: “tinc ganes de veure si aconsegueixo temps millors als que vaig aconseguir l’última vegada que vaig entrenar a tanta alçada, en el nostre últim viatge a l’Himalaya. En la nostra última visita a l’Himalaya Maj tenia 6 mesos i jo no volia estar gaire separada d’ella. Ara ella no depèn tant de mi i tota la família està aquí per estar amb les nenes, així que aquesta vegada tot és nou”, assenyala.

“Malgrat que l’objectiu principal d’aquest viatge és passar temps en família, també estic aprofitant per entrenar. Des que vam arribar, estic adaptant les sessions d’entrenament a l’altitud i a com em sento cada dia quan em llevo. Una de les principals conseqüències de córrer a més de 4.300 m és que l’esforç ha de ser major, i per això he de ser conscient de com em sento cada dia”, afegeix Emelie Forsberg.

S’acosten els nostres últims dies a Pheriche i volem gaudir d’ells al màxim abans de tornar a Namche perquè el nostre descens sigui progressiu. Durant els nostres últims dies aquí, passarem temps amb la gent local com solem fer, acabarem d’explorar l’entorn que ens rodeja per treure’n el màxim profit i gaudirem del temps que ens brinda la família d’Emelie i Kilian. Sens dubte, aquesta experiència està superant les nostres expectatives i probablement la recordarem sempre per la companyia que hem tingut.

Les curiositats de la nostra experiència NNormal a l’Himalaya

Energia solar, all pel mal d’altura i sistemes curiosos de combustió

Una de les preguntes més repetides entre totes aquelles persones que pensen en viatjar a l’Himalaya és com funciona l’energia per carregar bateries o per a fer funcionar petits electrodomèstics. La resposta és la càrrega solar, així que estem una mica condicionats per la meteorologia. De moment, tot està funcionant amb normalitat perquè ens puguem comunicar.

Una altra de les curiositats de la nostra aventura per l’Himalaya és que cada dia consumim unes quantes dents d’all per persona, perquè és un aliment antiagregant i la seva ingesta ajuda a fluidificar la sang, la qual cosa facilita el reg sanguini i l’aport d’oxigen al cervell. Així, -tot i el mal alè-, ens sentim molt més segurs quan hem de fer esforços.

Per últim, i tot i que ara ja no ens crida l’atenció, passejant per Pheriche ens trobem amb grans quantitats d’excrements de yak assecant-se al sol. Els locals assequen estèrcol dels seus ramats de yaks per utilitzar-lo com a combustible i poder escalfar les seves cases i fins i tot cuinar. Els yaks són animals molt comuns a l’est del Nepal, així que les reserves d’excrements d’aquest animal són inesgotables.